Anàlisi de la veu
L'anàlisi de la veu és la capa de CORTEX que escolta la sessió per la seva forma, no pel seu contingut: ritme de la parla, micro-pauses, latències de resposta, torns de paraula i un índex de tensió vocal. No reconeix emocions ni les atribueix: registra fets sonors —un silenci de sis segons, una parla que s'accelera— i assenyala possibles incongruències entre el to i allò dit, amb el seu minut exacte. Què signifiquen ho decideix el terapeuta.
El que mesura és deliberadament concret: prosòdia i variabilitat expressiva, ritme en paraules per minut, pauses i latències de resposta, repartiment de la parla entre consultant i terapeuta, i una tensió vocal normalitzada a un índex de 0 a 100. Són estimacions computacionals que el terapeuta revisa — no mesures de precisió instrumental, i nexmin ho diu així. La seva utilitat clínica és en allò que el text sol no ensenya: un afecte aplanat que la transcripció no delata, una parla pressurada que es dispara en tocar cert tema, la diferència entre un silenci que treballa i un que evita. I les incongruències: quan la veu diu el contrari que les paraules, el senyal queda marcat amb el seu minut per saltar a aquell punt de l'àudio i escoltar-lo. La línia de disseny ve del Reglament Europeu d'IA (2024/1689): detectar expressions perceptibles no és inferir estats interns. nexmin no afirma que el consultant «està trist»; documenta que la veu cau i la latència puja al minut 41, i deixa la lectura a qui té el vincle i el context. No es conserva cap identificador permanent de veu: l'assignació de veus es proposa a cada sessió i el terapeuta té l'última paraula.
A nexmin
La pestanya «Anàlisi de la veu» de cada sessió analitzada, amb les incongruències marcades sobre la línia de temps de l'àudio; els seus senyals alimenten la lectura del procés de Pensa.
lectura larga: la página completa sobre este tema →
Termes relacionats
Darrera actualització: 2026-07-28