la intel·ligència queescolta amb tu.

La consultant (34 anys) assisteix a una entrevista única on exposa com a motiu de consulta el seu quadre psicosomàtic històric, caracteritzat per episodis aguts de vòmits, dolor gàstric i immobilització al llit. Pel que fa al seu estat temporal, la consultant especifica que el símptoma somàtic principal es troba en remissió: «llevo cinco años sin ninguna crisis», i que l'últim episodi va tenir lloc durant el traspàs del negoci familiar el 2018. Actualment, allò que descriu com a actiu i limitant és la por anticipatòria a una recaiguda («a volverme a quedar en la cama»), la vivència de bloqueig per buscar feina activa i la dificultat per posar límits en les seves relacions interpersonals quotidianes.

Pel que fa a la seva història biogràfica i de fons, relata haver iniciat els episodis emètics al voltant dels nou o deu anys, després de la separació dels seus progenitors, utilitzant-los inicialment com a conducta per demanar l'atenció materna: «Yo era la que me provocaba el vómito para llamar la atención de mi madre». Descriu la mort sobtada de la seva mare per un ictus quan tenia quinze anys (cap al 2004), un distanciament prolongat del seu pare —mort el 2022 per càncer de pàncrees, a qui va cuidar en els seus últims moments i amb qui va fer un ritual de comiat a [localidad]— i una relació de distanciament i por envers el seu germà mitjà. Pel que fa a esdeveniments mèdics crítics passats, relata un ingrés hospitalari prolongat amb estada a la UCI a causa d'una crisi convulsiva derivada d'hiponatrèmia per deshidratació. Actualment conviu amb el seu marit i ha acollit temporalment a casa seva la seva germana gran després d'un divorci, situant-se com a mediadora en la tensió de convivència entre tots dos.

En l'àmbit conductual i afectiu observable, la consultant mostra plor i ulls humits en evocar la seva necessitat històrica d'afecte («siempre he anhelado que me quieran»), alternant amb rialles en narrar situacions de sobrecàrrega econòmica, conflictes familiars i experiències passades de desemparament. Verbalitza una pauta constant d'anteposar les necessitats dels altres per sentir-se útil («hago cosas por los demás que no hago por mí misma»), així com rebuig al contacte físic afectiu quan es troba vulnerable («a mí el contacto físico no, no me gusta»).

En relació amb els antecedents de risc, la consultant relata conductes autolesives en l'adolescència («cogía una cuchilla y me cortaba los brazos») i ideació autolítica en moments passats de sobrecàrrega: «o tiras pa'lante tú o te tiras de un puente, que también lo he pensado muchas veces», verbalitzant pensaments com «si yo no estoy, estos problemas no existen», que emmarca com a idees passades no executades.

Durant la sessió, el professional realitza intervencions orientades a explorar els orígens relacionals de la seva necessitat de complaure, reformula les manifestacions somàtiques com a expressió física d'afectes no verbalitzats («el cuerpo traduce aquello que no pueden decir las palabras») i valida les estratègies de diàleg intern que la pacient ha desenvolupat en processos terapèutics previs. La consultant participa activament validant les observacions i reconeixent el seu procés d'aprenentatge actual per expressar els desacords directament. Com que es tracta d'un marc de sessió única, no s'estableixen tasques entre sessions ni continuïtat del tractament.