Cartógrafo

El Cartógrafo no diagnostica. La seva tasca és descriure el territori sessió a sessió, tan a prop com sigui possible del llenguatge real del consultant. Cadascuna de les cinc variables té una rúbrica concreta — quins senyals del discurs pugen la puntuació, quins la baixen, on hi ha la zona neutra — i s'aplica de forma consistent perquè la trajectòria entre sessions sigui comparable. Les cinc variables estan escollides deliberadament per descriure procés, no patologia. «Processament emocional» mesura com el consultant contacta i simbolitza el que sent, sense judici sobre si el que sent és bo o dolent (una tristesa profunda amb contacte puntua alt, no baix). «Aliança terapèutica» desagrega vincle, acord en objectius i acord en tasques. «Participació activa» reemplaça el terme culpabilitzador «compromís del pacient». És un vocabulari humanista, no DSM. El que el Cartógrafo entrega no són números secs: cada puntuació està acompanyada de l'evidència textual que la justifica. Si no estàs d'acord amb una puntuació concreta, llegeixes la cita i decideixes — el motor et mostra el raonament, no te l'imposa. Aquesta traçabilitat és el que separa una mètrica clínica útil d'un score opac que ningú pot revisar.

Termes relacionats

• Cartografia clínica
• Pensa
• Model longitudinal fenomenològic